La ruta de les temptacions

No importa el motiu pel qual esteu al centre de la ciutat, tan se val si és per compres o per veure una exposició, de ben segur que trobareu un moment per aturar-vos a una de les pastisseries amb més història de Palma. Les temptacions que ens ofereixen són sempre irresistibles: ensaïmades, quartos, cremadillos i crespells, duqueses, cocarrois i panades, coques de verdura i de trampó, en definitiva els dolços i menjars salats més tradicionals de les Illes.

Cada dia, forns i pastisseries de Ciutat s’esforcen per elaborar artesanalment productes salats i dolços típics i tradicionals, en els quals trobam sovint ametlles, verdures de temporada, sobrassada. I és que la nostra cuina utilitza sàviament els productes de la terra i conjuga sabors i ingredients procedents de les diverses cultures que s’han establit a les nostres illes al llarg de més de vint segles.

Un de los forns més antics i coneguts a la ciutat és el Forn del Sant Cristo (Pelaires, 2), obert en el segle XIX. Compta amb un rècord Guinness per haver realitzat una ensaïmada gegant. Aquest establiment ofereix als seus clients una àmplia varietat d’aquest producte, però les diuen que les més recomenables són les de crema cremada i les de massapà, que fan les delícies de residents i de turistes, i moltes persones conegudes són habituals de l’establiment.

Molt aprop d’aquest forn ens trobam una confiteria que mereix una aturada obligatòria, Can Frasquet (Orfila, 4). Ofereix més de seixanta varietats de bombons, un ample assortiment de caramels de la casa (d’anís, violeta, pi, mel, canyella, menta, eucaliptus, llimona, taronja, maduixa i café) així com fruites confitades. La casa té tres especialitats: quartos embatumats, un coca fluixa de vermell d’ou coberta de merengue o xocolata; estruquinis, merengue sec amb clara d’ou i sucre; i garrovetes del papa, de vermell d’ou i sucre. Es diu que els Reis s’emporten merengues de cafè tots els estius. L’establiment té un interessant serafí al xamfrà, que ens recorda que antigament aquesta botiga de llepolies s’anomenava precisament Can Xerafí. Sembla ser que temps enrera, era costum que per Carnaval, les joves fadrines acudissin a aquestes tendes de llaminadures i, en lloc de pagar, deixaven en penyora una peça de roba del seu enamorat, qui havia de passar per la tenda per saldar el deute si volia recuperar la seva roba. A la mateixa Plaça del Mercat va romandre obert durant quatre dècades un altre establiment, Cas Nét (Plaça del Mercat, 5) que fa poc ha tancat les seves portes. A més d’un variat assortiment de bombons artesans, trufes i torrons, obsequiava a la seva clientela amb pets de monja, soplillos i peixos. Per Semana Santa era gairebé obligatori apropar-se per adquirir panades de botifarra les quals, tot i el nom, en realitat estan farcides de fruites comfitades, cabell d’àngel i confitura d’albercoc.

Sense sortir d’aquest redol ens topam amb dos forns dels més prestigiosos i antics de la ciutat, el Forn Fondo i el Forn del Teatre. Comparteixen també l’estètica modernista dels plafons decoratius de les seves façanes, realitzats a principis del segle XX, fet que es repeteix en altres comerços de la ciutat. En el Forn Fondo (Unió, 15), obert l’any 1911, han treballat ja quatre generacions de pastissers. El forn està especialitzat en rebosteria local tant salada com dolça, però la seva especialitat són les ensaïmades, en totes les seves variants (cabell d’àngel, nata, sobrassada, crema, xocolata i massapà), però són igualment recomanables les duqueses de brossat, el gató (sempre sense farina, realitzat exclusivament amb ametlla picada) i les coques de patata. Als amants de sabors contrastats, un suggeriment: duqueses de pollastre amb pasta dolça. I ara que s’apropa el nadal, imprescindible reservar un bon tortell de Reis.

El Forn del Teatre (Weyler, 9) es troba davant del modernista Gran Hotel. Abans d’entrar-hi, paga la pena fixar-se en els plafons de fusta polícroma que decoren la porta i els aparadors, i el drac de ferro forjat ubicat al capdamunt de la porta. Des de 1917 ha despatxat ensaïmades, duqueses i altres llepolies a nombroses personalitats, primer als viatgers que s’allotjaren al Gran Hotel, també als artistas que han actuat en el Teatre Principal, i ara turistes i personalitats d’actualitat.

Prop de la Plaça de Cort podem visitar altres dos forns igualment recomanables. Can Dot (Jaime II, 15) va obrir les portes l’any 1942; hi podem trobar unes excel·lents panades de carn, pèsols o peix, coca de pebres torrats i cocarrois de ceba i de coliflor. El Forn des Paners (C/Paners, 2) pot afegir a la seva variada oferta unes estupendes galletes salades i les conegudes galletes d’anís.

Altres forns imprescindibles, tot i que no se troben tan cèntrics, són el Forn de Can Miquel o de sa Pelleteria (C/Pelleteria, 8), on segons diuen es fan els millors cremadillos de tota la ciutat i La Mallorquina (Av. Joan March, 12), obert l’any 1918. Per comprar coques de patata potser tan bones com les que podem trobar a Valldemossa, podem anar fins al Forn de la Concepció, que porta el nom del carrer on s’hi troba.


A. Forn del Sant Cristo
B. Can Frasquet
C. Forn Fondo
D. Forn del Teatre
E. Can Dot
F. Forn des Paners
G. Forn de Can Miquel
H. La Mallorquina
I. Forn de la Concepció


La Ruta de les Temptacions.
Diari de Balears, 03 de juliol 2010
Margalida Castells