

AMB LES ULLERES D'AVUI I D'ANTANY: PANS ALTS I CURROS
Quan jo era atlot pucer, ma mare instala a casa nostra. Ho feien a moltes cases i poques eren les que anaven a comprar el pa fet al forn. Es un record ple d'enyorances i melangies. A les cases, a quasi totes, el pa era l'aliment primordial i com a tal era tractat. Unes bones llesques amb un bocinet de formatge o botifarró era el diari berenar del matí o la tarda. De vegades era interessant el veure un nin amb unes llescarres més grosses que ell remullades amb oli d'oliva mallorquina i que la gent tot mirant-lo li deien: "Alerta atlot que si et cauen i et peguen damunt un peu el te rompran"! Record la remoreta del cedas de la meya mare qui cada tres o quatre dies, i dins el soterrani, cernia la farina per separar el segó. Segó que era menjat per les nostres gallines els matins o pel porc a l'estiu mesclat amb la figada.
A la nostra finca, pel novembre sembràvem el gra, color d'or, de blat que era recollit, segat i batut i duit al molí pel meu pare. Per tant era una farina de la casa, totalment casolana, una farina que era la maravellosa matèria prima que servia per a fer el nostre pa de cada dia. Aquell pa que les postres bogues famolenques roegaven amb fruició i gran delit.
Quan la farina tenia poc segó, ma mare es posava a fer la pasta, mesclant-hi el llevat de la pasta passada i feia dos pans alts i ben curros, que jo, de males retranques i dalt d'una post, vers les vuit del matí, poc abans d'anar a escola, m'en duia al forn que estava just darrere ca-nostra. Acabada la tasca escolar, a la sortida de la meya feina, passava pel forn i ja cuits, m'en duia a dalt l'esquena la post i dins una senaieta els dos pans ben cuits i que feien una oloreta encisadora, una flaire que mai més he tornada sentir.
El pa, aliment llevors de primera necessitat, arribat que era a la casa, passava a continuació a dins la pastera que teníem a la cuina, i amb un parell de dies servia de base de la nostra alimentació quotidiana. Quan havíem de menjar pa amb oli, i perquè no es perdés cap goteta de tan preciat líquit, agafàvem el setrí i roiàvem el pa abans de fer la llesca. Acabat de posar l’oli, llevors amb un guinavet rodó, fèiem les llesques i procuràvem fer-les ben gruixudes.
Al forn hi havia tradicions ancestrals i costums antigues. Hi havia familia que per distingir el seu pa Vd. posaven una fava al damunt, altra que hi posava un fideu, i així podríem citar altres distintius més o manco originals. Record amb melangia aquell pa al qual li robàvem el distintiu. Rompíem el fideu o ens menjàvem la fava torrada, gustosa i fortíssima i que feia retronar els caixals.
Era temps de fam de veritat. Ara el jovent no ho pot creure ni comprende. El pa nostre de cada dia era la millor de les llepolies, era la base i lo més principal. El rite de fer-lo a cada casa tenia un carácter especial i la gent es mirava els pans alts i ben curros, ben rodons i crivellats. Les besades que tenien als seus voltants eren d'una curiossitat inigualable. Abans d'arribar a ca-nostra ja m'havia menjades dites besades. Aquella pasta mig crua mig cuita i calenta, millor teba, era una bonica, agradosa i gustosa mossegada. Com deia era temps de fam, i el pa, si bastava a la casa, era bo. Era millor que ara. Més negre. Moreno. I, ara en tornen a fer de pa negre. Però no és el mateix. Aquella oloreta que feia el pa de fum de llenya de pi, avui no el fa. Avui és pa d'embare. Pa fet amb maquines metàl.liques. Maquines fredes angoixoses. El pa no és com abans.
El pa de ma mare, era vertaderament pa de bona mare. Pa de mare amorosida i acollidora. I el pa de ma mare era com el pa de totes les altres mares inqueres i mallorquines. I, qué no m'en tornaríeu a fer un de pa moreno mumareta?
Gabriel Pieras Salom
1. PA m.: cast. pan.La entrada del diccionario es mucho más extensa, la puedes consultar aquí.
I. || 1. Matèria alimentícia feta de farina pastada amb aigua i cuita al forn; peça d'aquesta matèria, de mida i pes determinats, que resulta de cada una de les porcions de pasta que es posen al forn.
Di a les pedres que's tornen pa, Hom. Org. 6.
Los infants no poden digerir les viandes altres, com són sopes de pa mullat ab let o oli, Llull Blanq. 2.
Li donaria dos pans que l'hom aportaua, Llull Felix, pt. i, c. 7.
Mostraven-nos dels pans del arroç e d'altres mestalls de què vivien, Pere IV, Cròn. 364.
Tenia la dita reyna en la mà dreta unes correiades e en l'esquerra un cantell de pa, Curial, iii, 83.
Primer en podia passar un pa d'un sou, Ignor. 2.
Els tafoners me feien pa amb oli de jornal, Rosselló Many. 35.
Pa adormit: el que no es deixa tovar en el llibrell, sinó que el pasten i l'arrollen tot seguit (Alcoi).
Pa aflamat: el que té molta de calentor dins el forn (Alcoi).
Pa d'agulles: el que porta mesclades agulles i es dóna a gossos per matar-los (Val.).
Pa agre de llevat: el que ha fermentat massa.
Pa d'aigua: la pasta feta més tova del que és regular, i que sols s'empra per a fer-ne el pa dit de tall i ha d'elaborar-se a força de braços.
Pa d'aire: varietat de pa cremat, dolç, que es fa a Alberic i és famós per la seva exquisidesa.
Pa alís o àzim: el que s'ha fet sense llevat. Que celebrassen la Pascua del Pa alí, comensant a menjar lletugues, doc. a. 1735 (Hist. Sóller, ii, 964).
Pa d'anella: el que té forma anular.
Pa d'àngels: retalls que queden de les hòsties no consagrades (Griera Tr.); pa eixut, sense companatge (Valls).
Pa anglès: el pa blanc, de farina de blat i cuit en motlle.
Pa d'ànimes: el que es fa amb bocins de la pasta que les dones deixen en el forn, i que, venut més barat, es destina el seu producte a misses o altressufragis (val.); el que es reparteix en l'ofertori a canonges i beneficiats amb una candela groga, en l'ofici del dia dels Morts(Aguiló Dicc.).
Pa d'ànsies: el papetit que els nuvis han de portar i tenir present en l'acte del casament, i que, després d'aquesta cerimònia, sol regalar-se a l'escolà (Palamós); els dos pans que s'ofrenen a l'altar en la cerimònia del casament (St. Feliu de G.); el pa beneït que es dóna als nuvis després del casament (Viladrau).
Pa d'apòstol: pa de sègol, d'una lliura o una lliura i mitja de pes, que l'amo dóna cada dia a cada un dels pastors i rabadans (Sarroca de Bellera).
Pa assaonat: el que ha estat molt pastat i té la pasta molt dura (Alcoi, Val.).
Pa de bagassa: pa sec i florit, remullat i tornat al forn, amanit amb oli i sal (Tarr.).
Pa bambo: coca bamba (Al.).
Pa de barra: el que té la forma llarguera, més gruixut d'enmig que dels extrems.
Pa de barreja: pa de mestall.
Pa de barret: el de forma aplanada i gairebé triangular, amb un crostó a cada angle (Igualada).
Pa blanc: el fet de farina de blat depurada, neta de segó; també se'n diu pa bell (Rodonyà) i pa de la blanqueta (Val.).
Pa de boca de forn: un pa que el client dóna al forner, i és un dels primers que treu (Blancafort).
Pa de brundells: pa que té bonys o cantells sortits (Men.).
Pa beneit: les peces de pa que després d'esser beneïdes es reparteixen en les festes de certs Sants i són considerades medicinals per a combatre certes malalties, especialment el mal de coll (pa de sant Blai).
Pa besat: el que en coure's ha estat en contacte amb un altre pa, i en conserva la senyal que és un boci cru o molt poc cuit.
Pa bescuit o bescuitat o recuit: el que ha estat sotmès dues vegades a la cocció.
Pa boig: el que té forma llarguera, aproximadament cilíndrica, amb un solc longitudinal, i amb un crostó a cada extrem (Vilafr. del P.).
Pa bord: el que s'ha pastat sense que la pasta fos prou llevada (Llofriu).
Pa bufat: el que és poc compacte, esponjós.
Pa cremat (Val.) o pa socarrat (Ribera del Xúquer): pa fet de farina de xeixa pastada amb ous i sucre i molt estovada; es menja especialment per Pasqua; cast. panquemado.
Pa eixut: el que es menja tot sol, sense companatge.
Pa encantat: aquell que els devots han donat per ofrena, i que després els obrers o pabordes l'encanten en la plaça del poble (Llofriu).
Pa enfetgegat: el que ha estat poc treballat a la pastera (Llofriu).
Pa esponjós o espongenc (Eiv.): el que té la pasta poc compacta.
Pa escaldat: el que ha estat cuit amb el forn massa calent, i resulta massa torrat per fora i massa poc cuit per dintre (Mall.).
Pa de ca, o de gossos: el de color molt fosc, fet de farina no depurada i destinat principalment a aliment dels gossos; també es deia pa de ca una imposició feudal als vassalls, un dels mals usos suprimits per la pragmàtica de 1486 (cf. Monsalvatje Not. hist. xiii, 160). No sien obligats a pagar polls de astor ni pa de ca, doc. a. 1486 (BSAL, vii, 286).
Pa de canonge: el que té tres crostons al voltant d'una fogassa central, sense sucre, matafaluga ni oli (Ulldecona).
Pa de cantells: pa de crostons.
Pa de casa o casolà: el pastat a cada casa particular (a diferència de pa de fleca).
Pa de civada: elque es sol fer en èpoques d'escassesa de blat, amb farina de civada.«Oh vila de Felanitx, | mira on ets arribada: | a menjar pa de civada |amb una creueta enmig» (cançó pop. Mall.).
Pa colrat: el que té per fora un color ros, senyal de ben cuit (Mall.).
Pa de colze: el de forma rodonenca amb la part superior dividida en tres crostons (Vilafr. del P.).
Pa de companya: el de classe inferior, que es destinava a la servitud.
Pa de corda: el pa de casa que porta una mena de cordell de pasta per damunt (Gandesa).
Pa de corona: el que té la forma de corona, amb crostons al voltant.
Pa de corriola: classe de pa de primera qualitat i de forma semblant a una corriola, que es feia per Nadal (Mall.).
Pa de crostons (Igualada, Barc.), o de cantells, o de tres corns (Llofriu), o de cantons (Vinaròs): el que té la part superior de forma triangular amb un crostó a cada angle.
Pa cuit a la llar: el que ha estat cuit al caliu o sota la cendra.
Pa dinal: (ant.) pa que valia un diner. Tot flaquer o flaquera qui past pa per vendre haia a fer la meytat pans dinals, doc. a. 1372 (arx. mun. de Barc.).
Pa de família: pa moreno, fet de mestall de qualitat inferior.
Pa de forment o de blat: el fet completament de farina de blat.
Pa fressat: pa molt blanc de tres crostons.
Pa de galeres: galleta, pa bescuitat per a aliment dels mariners.
Pa de galgo: el fet de farina molt passada, que surt moreno (Barc.). Menja pa de galgo si vols atipar-te, Vilanova Obres, xi, 165.
Pa de gallos: el que té tres crostons a la vora d'un gros centre rodó (Tortosa).
Pa de greny: el que surt fort per haver estat cuit amb poc foc (Vimbodí).
Pa de grenya: el que per la seva forma és molt semblant al pa de crostons o corona debarret; sol esser un poc llarguer i amb un crostó a cada cap (Igualada).
Pa gruat: el que encara crueja, que no ha cuit prou (Empordà).
Pa i aigua: règim d'alimentació que exclou tota altra cosa que pa eixut i aigua clara, i que sol esser propi de presoners o de penitents.
Pa i all (Ribagorça, Urgell) o pa i beure (Bagà): menjada sumària, composta de pa i una mica de companatge o un got de vi, que prenen els treballadors abans de començar el treball o en un descans de la feina. Alesores vindria el descarregar, fer pa-i-beure, Víct. Cat., Ombr. 60.
Pa del dia: el pa fresc, fet del mateix dia.
Pa dur: el que ja fa més d'un dia que està fet.
Pa de jull, pa de fajol, pa de dacsa, etc.: nom dels pans fets de farina de cada una d'aquestes plantes.
Pa de fleca: el que no es fa a casa particular, sinó a la panaderia, per al comerç (or., occ.).
Pa florit: el que ha congriat floridura a causa de la humitat o del passament excessiu de temps. Pa integral: pa elaborat amb totes les parts del gra.
Pa jove: el pa poc llevat, poc estarrufat.
Pa llevat: la pasta fermentada i en disposició de coure's.
Pa de magrana: el que està dividit visiblement en tres o quatre parts.
Pa de màquina: el que ha estat elaborat mecànicament, i que un cop cuit esdevé de molla molt atapeïda i de gust molt diferent del que ha estat fet a mà.
Pa de mestall (val., bal.) o pa de mesclat (val.) o pa de mestura (ant.): el fet de farina barrejada (de blat i dacsa, de blat i ordi, etc.). Que bast a pan de mestura tro a sent Michel, doc. a. 1289 (BABL, vi, 69).
Pa de mitjans o de prims: el fet d'aquesta farina grossa anomenada prims.
Pa moll: el pa del dia i fluix, fàcil de masticar.
Pa de molla: elque es fa posant la pasta dins un recipient cònic de ferro on fermentai es cou, quedant amb molt poca crosta, i es sol menjar com a postre.
Pa de Mallorca: el que es fa sense sal i amb la pasta més dura que la regular (Barc.).
Pa de monja: peça de pa llarguera i amb un crostó poc marcat a cada extrem (Vilafr. del P.).
Pa de Montserrat: pa d'aigua (Voc. Tecn. Fleq.).
Pa moreno: el que s'ha fet aprofitant la farina de tot el blat, sense separar-ne el segó; ve a esser el pa integral.
Pa moresc: pa moreno, bo, de blat de moro.
Pa de morts: el pa que es distribueix als parents i amics el dia del funeral (Griera Tr.).
Pa de mula: bescuit que conté batafaluga, sucre, ous i aiguardent, i que es fa a la pagesia en celebració d'haver pollinat una somera (Eiv.).
Pa de munició: el que es fa en els forns militars per a alimentació de la tropa.
Pa mut: pa eixut, sense companatge (Empordà).
Pa negre: pa moreno. «Sa madona de Sa Torre | es pa negre li fa mal, | però no n'hi fan ses coques | sa setmana de Nadal» (cançó pop. Mall.).
Pa de noces: el pa que es menja en l'àpat nuvial; fig., els obsequis i tracte amorós que es fan els casats de poc; cast. luna de miel. Ella 's cuydà | tot temps duràs | lo gay solàs | e pa de noces, Spill 1161.
Pa amb oli: menja molt freqüent en les famílies modestes, consistent en una llesca de pa amarada d'oli i amb un poc de sal o de sucre.
Pa amb oli brut: llesca de pa torrada al caliu després de fregar-la amb olives pansides (Mall.).
Pa olivat: el que treu butllofes en la crosta en coure's, perquè el forn és massa fort.
Pa ordiós: el fet de farina d'ordi, de blat i de sègol; també s'anomena pa segalós (Urgell).
Pa en ous: pa socarrat, pastat amb ous (Val.); cast. pan quemado.
Pa de pagès: pa de grans dimensions (Empordà).
Pa de París: el fet de pasta repastada amb ou, llimona i algun altre ingredient.
Pa de pataca: pa que té un tall enmig (Cullera).
Pa de pessic: el de pasta fina, lleugera i esponjosa, feta de farina, ous i sucre.
Pa d'En Pou: pa de pessic (Mall.).
Pa de prima: el que no és de rollo (Benidorm).
Pa de prims: el fet de la flor del segó.
Pa de proposició: cadascundels dotze pans que en la llei antiga s'oferien els dissabtes i esposaven en el tabernacle, per a aliment dels sacerdots i levites.
Pa de pinya: el que té la forma d'aquest fruit.
Pa podrit: el que ha tovat massa (Pont de S.).
Pa de puja: el que els clients del forn cedeixen al forner i que després es sol vendre baratet a les famílies pobres (Penedès, Ribera d'Ebre, Val.).
Pa rallat: el que ha estat reduït a miques o trossets petitíssims.
Pa de rata: pa torrat amb oli (Ciutadella); es diu perquè aquesta mena de pa sol emprar-se com a esca per a parar rateres.
Pa reganyat: el que s'ha obert dins el forn (Val.).
Pa de rei: el pa de munició, dels soldats.
Pa retallat: el que té a la part superior protuberàncies quadrades (Vilafr. del P.).
Pa revingut: el que s'ha estufat en coure's adequadament.
Pa regit: el provinent d'una fornada que no havia cabut sencera dins el forn i se n'hi afegeix de nou a mesura que se'n va traient.
Pa de Reus: el pa grenyat amb dues meitats iguals.
Pa de rosca: el que té la forma d'un tortell més gruixut d'una part que de l'altra i amb queixalets a tot el voltant.
Pa sense rent: pa alís.
Pa de recernut. pa de prims.
Pa restanyós: el que és molt dur, sia a causa del llevat, sia per excessiva calentor de l'aigua (Pont de S.).
Pa rodó: peça de pa en forma de disc embotit.
Pa rollo: el que té forma circular amb un forat en el centre.
Pa rostit: pa dur. Nodrir-les de pa rostit y posar-lo en remull al vespre, Agustí Secr. 154.
Pa de sant Antoni: mena de pa d'un quilo, semblant al de grenya (Igualada).
Pa sec: pa dur, o bé pa eixut.
Pa sobtat: pa escaldat.
Pa solsit: pa massa cuit (Biar).
Pa socarrat: el massa torrat.
Pa tallat o de talls: el que té a la part superior alguns talls, que solen servir de senyals per a reconèixer la propietat del pa.
Pa tou: la pasta fermentada pel llevat.
Pa de trena: el de forma llarguera i prima i entortolligat a manera de trena de cabells (Igualada).
Pa ullat: el que té ulls o forats.
Pa d'ullastre: pa negre i rostit, mal de rosegar (Manacor).
Pa de Valls: elque té forma llarguera amb els extrems boteruts arrodonits; ve a tenir la forma del pa de monja, però és més llis i no fa tanta crosta(Penedès).
Pa verd: pa bord.
Pa de Viena: panet rodó o llarguer, molt saborós, elaborat amb un poc de mantega.
Pa de volada: pa escaldat.
Pa de xeixa: el fet de farina de xeixa.
El Horno Helvético es una cafetería-panadería que abre de lunes a sábado, de 9 a 21 horas. Sus productos, horneados en el propio local, dan respuesta a todos los momentos del día. Así, cuentan con tres tipos de desayuno (básico, helvético y clásico), ideales para quien desea empezar el día sin prisas, acompañando un buen café Marabans con distintos tipos de panes, yogur, huevos, etc. Quien prefiera un desayuno más moderado, o tomar un tentempié a media tarde, puede decantarse por unos croissants de mantequilla (salado, integral y normal) o sucumbir a alguna de las tentaciones que lucen en la vitrina de la entrada: croissants rellenos de almendra, caracolas dulces, bollos dulces, panecillos de chocolate, manzana en pijama...
A mediodía ofrecen sopa del día, ensalada, surtido de crostini o de tostadas con tomate, tablas de pan con quesos o embutidos, tradicionales flammkuchen con requesón, cebolla/bacon, serrano/rúcula, verduras, así como focaccias o caracolas de verdura y feta.
Entre las dos plantas con las que cuenta el local, se distribuyen holgadamente unos ochenta asientos. El establecimiento tiene aroma a buen pan pero también a historia de la isla: la piedra de molino en el mostrador habla de la tradición harinera de la isla y las columnas de hierro nos recuerdan al antiguo comercio de Can Ribas que, abierto en el XIX, exportaba sus productos a Filipinas, Cuba, Nueva Orleans. Mesas y suelos de cálida madera, paredes en tonos suaves, el toque de color de las flores frescas, y un rincón de lectura en la planta superior, invitan a turistas y viandantes a pasar un rato charlando y descansando en el local.
La reducida oferta de panes nos hace pensar que el negocio está más enfocado a cafetería (tomar en el local) que a panadería (para llevar). Entre la oferta destacan las creaciones artesanales y tradicionales de Suiza. La mañana que estuve allí tenían pan de patata, con nueces (ambos en la foto), cinco cereales, pan Ticino, pan Saint Gall, vulcano de centeno y trigo, espiral (natural, integral, de aceitunas/tomate) y la tradicional trenza bernesa (o Zopf). Panecillos con semillas, bretzels, bollitos, galletas de almendra y bocaditos de higo completan la oferta. Los panes del día anterior se puede comprar por un euro la unidad.
Buscando información sobre panes suizos por Internet (además del blog La olla suiza, de donde procede esta imagen) he encontrado un monográfico de la oficina de turismo de Suiza que explica que existen en el país entre 200 y 300 variedades de pan, pues cada uno de los 26 cantones posee su especialidad (puedes saber más sobre ellas, aquí), además de creaciones especiales para celebraciones como bautizos, matrimonios y funerales, fiestas religiosas o paganas como éstas aunque destaca especialmente la trenza bearnesa, dulce especialmente navideño que data de 1430.
Así, los Gebildbrote de los cantones de Appenzell, Valais y Berna suelen llevar diferentes símbolos en formas trenzadas, el Filebrot del Appenzell lleva caracoles, el Mitscha del cantón del Valais es un pan bautismal que lleva una cruz y el monograma IHS, los Chindbettibrot de Berna tienen la forma de la rueda de la vida y se preparan para celebrar el nacimiento de un hijo. El Día de San Nicolás del 6 de diciembre se preparan muñecos de pan que se remontan a la época precristiana. Otros panes recuerdan hechos pasados: en Schwyz, el personaje del Blätz se pasea por las calles con roscas colgadas de un palo; en Wil, en el cantón de San Gall, se le da a cada niño un muñeco de pan dulce denominado Altjahrsmann.
Si la historia del pan suizo es muy interesante tampoco desmerecen los cuentos populares, como la historia de San Gallo y el oso, con un pan incluido, y diversas frases hechas en torno al pan, que demuestran que éste, como otros productos gastronómicos de Suiza, y otras partes del mundo, además de ser un alimento básico durante siglos, o precisamente por ello, son un valioso patrimonio inmaterial que merece la pena conservar, recuperar, divulgar, para evitar que caigan en el olvido:
Frases hechasPara saber más sobre el pan suizo, visitar esta web (en francés).
- «Pan duro no es duro, lo que es duro es no tenerlo.»
- «Nunca niegues a un pobre o mendigo un trozo de pan porque sino pecas.»
- «Más vale un trozo de pan en el bolsillo que una pluma en el sombrero.»
- «Es más fácil comer el pan que ganárselo.»
- «Hay que apreciar el pan que se come.»
- «Es mejor comer el pan moreno mientras se tenga una buena dentadura.»
Cuando una persona perdía todos sus bienes, se decía en la Romandía (Suiza francófona) que ha «dejado quemar su pan» o que ha «dado la espalda al pan», una frase que a veces también se decía cuando una persona moría.
La expresión «venderse como rosquillas» se conoce tanto en la Romandía como en la Suiza germano-parlante. Además, se utiliza con frecuencia la frase querer «el cinco y el panecillo» en el sentido de quererlo todo para sí sin dejar nada a los demás.
Cuando alguien perdió todas las posibilidades para ganar una competición —por ejemplo un deportista—, se dice en la Suiza germanófona «Är het ke Brot», lo cual significa literalmente «no tiene pan».
Hasta el siglo XIX existía, además, una costumbre muy peculiar para la promesa matrimonial. Si un hombre joven tiraba un pan a la mujer adorada, diciéndole «¡Esto es para el matrimonio!», y la mujer respondía «¡De acuerdo!», entonces era considerada una pareja prometida.